Aquest és un blog enfocat al públic infantil. Açí els xiquets trobaran jocs, poesíes, contes, cançons... tot alló que els motive a aprendre jungant.
dilluns, 18 d’abril del 2011
dilluns, 4 d’abril del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
dilluns, 21 de març del 2011
Les quatre estacions del any.....
dilluns, 7 de març del 2011
Poemes d'animals
- EL PEIX:
- El peix té aletes per nedar
- i cua per poder girar.
- Viu sota l’aigua
- i no necessita paraigua.
- Té escates per tot el cos
- i sembla un cavaller de colors
Ajuda'ns a fer els puzzles!
Refrans populars de Carnestoltes
Al Carnaval, tot s'hi val
Alegria, carnestoltes, que demà és cendra
Amor de Carnaval, és el que més val
Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
Cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
Carnaval gelat, espiga granada
Carnaval se'n va, sembra ton all
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n'hi ha que ballen amb el ventre buit
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués
Carnestoltes, quinze voltes!
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; Pasqua, de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués
Casament de Carnaval, casament que res val
divendres, 4 de març del 2011
El joc del dia !
Una nova endevinalla
els pobres fugen de mi
com si els empaités un gos,
i els rics s'amaguen a casa
tot cercant-hi un bon redós.
El conte de hui és........
Ningú acabava de comprendre la causa d'aquesta invasió,i el que era encara pitjor, ningú sabia que fer per tal d'acabar amb aquesta plaga tant irritant.
Per més que pretenguessin exterminar-los o, al menys, foragitar-los, semblava que cada vegada venien més i més ratolins a la ciutat. Tal era el nombre de ratolins que, dia rere dia, s'apoderaven dels carrers i les cases, tant que fins i tot els mateixos gats fugien espantats.
Davant la gravetat de la situació, els prohomes de la ciutat, que veien perillar les seves riqueses per la voracitat dels ratolins, van convocar el Consell i digueren: "Donarem cent monedes d'or a qui ens lliuri dels ratolins".
Al cap de poc es va presentar davant seu un flautista taciturn, alt i desgarbat, a qui ningú havia vist mai abans, i els digué: "La recompensa serà meva. Aquesta nit no quedarà ni un sol ratolí a Hamelín".
Dit això, va començar a passejar pels carrers i, mentre passejava, tocava amb la seva flauta una meravellosa melodia que encantava els ratolins, que sortint dels seus amagatalls seguien encantats les passes del flautista que tocava incansable la seva flauta.
I així, caminant i tocant, els portà a un lloc molt llunyà, tant que des d'allà ni tan sols es veien els murs de la ciutat.
Per aquell lloc passava un riu cabdalós i, a l'intentar creuar-lo el riu per seguir el flautista, tots els ratolins van morir ofegats.
Els hamelinesos, al veure's per fi lliures de les voraces tropes de ratolins, van respirar alleujats. Ja tranquils i satisfets, van tornar als seus pròspers negocis, i tant contents estaven que organitzaren una gran festa per a celebrar el feliç desenllaç, menjant excel·lents viandes i ballant fins molt entrada la nit.
Al matí següent, el flautista es va presentar davant el Consell i reclamà als prohomes de la ciutat les cent monedes d'or promeses com a recompensa. Peró aquests, deslliurats ja del seu problema i cecs per la seva cobdícia, li van contestar : "Ves-te'n de la nostra ciutat! O potser et pensaves que pagaríem tant d'or per tant poca cosa com per tocar la flauta?".
I dit això, els prohomes del Consell d'Hamelín li donaren l'esquena esclatant a riure.
Furiós per l'avarícia i l'ingratitud dels hamelinesos, el flautista, al igual que féu el dia anterior, va començar a tocar una dolcíssima melodia una i altra vegada, insistentment.
Però aquesta vegada no eren els ratolins qui el seguien, si no els nens de la ciutat, els quals, hipnotitzats per aquell so meravellós, anaven darrera de les passes de l'estrany músic.
Agafats de la mà i somrients, formaven una gran filera, sorda als precs i crits dels seus pares que, en va, entre plors de desesperació, intentaven impedir que seguissin al flautista.
Res aconseguiren i el flautista se'ls endugué lluny, ben lluny, tant lluny que ningú sabia on, i els nens, a l'igual que els ratolins, mai més tornaren.
A la ciutat, només hi quedaren els seus opulents habitants i els seus rebostos plens i ben proveïts de viandes, protegides per les seves sòlides muralles i un immens mantell de silenci i tristesa.
I això fou el que succeí fa molts, molts anys, en aquesta deserta i buida ciutat d'Hamelín, on, per mès que busqueu, mai hi trobareu ni un ratolí ni un nen
Solució a l'endevinalla
La solució a l'endevinalla de l'altre dia:
xuclo com un vampir,
pico com un mosquit
dimarts, 1 de març del 2011
Endevinalles
xuclo com un vampir,
pico com un mosquit
i si ho faig he de morir.
El conte de hui és............
dilluns, 28 de febrer del 2011
Gota amb Gota - joc
El gos i l'ovella - poesia
un gossot contra una ovella
entaulà falsa querella
sobre prestació d'uns pans.
Senyor jutge demanà
testimonis que ho provessin
i el gos féu que es presentessin
el voltor, el llop i el milà.
La pobra ovella innocent
pel jutge fou condemnada
i, sense tenir, obligada
a pagar el pa amb or o argent.
I patí fred a l'hivern,
puix es va vendre la llana
per a satisfer la gana
d'aquells lladres de l'avern.
EL CONTE DE BLANCANEU
En un país molt llunyà hi vivia una bonica princesa anomenada Blancaneu, que tenia una madrastra, la Reina, molt vanitosa.
La madrastra preguntava al seu mirall màgic- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
I el mirall contestava :
- Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.
I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:
- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
Però aquesta vegada el mirall va contestar:
- La més bella és Blancaneu.
Llavors la Reina, plena d'ira i d'enveja, va buscar un caçador i li ordenà:
- Emporta't Blancaneu al bosc, mata-la i com a prova d'haver realitzat el meu encàrrec, porta'm en aquest cofre el seu cor.
Però quan van arribar al bosc, el caçador sentí llàstima de la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d'un senglar.
Blancaneu, en veure's sola, va sentir por i plorà. Plorant i caminant passà la nit, fins que, a trenc d'alba, va arribar a una clar en el bosc i descobrí allà una casa preciosa.
Va entrar sense dubtar-ho. Els mobles eren petitíssims i, sobre la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts. Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets. La pobre Blancaneu, esgotada desprès de caminar tota la nit pel bosc, va ajuntar tots els llitets i al moment es va quedar adormida.
Per la tarda van arribar els propietaris de la casa, set nans que treballaven en unes mines i que s'admiraren en descobrir a Blancaneu.
Llavors ella els explicà la seva trista història. Els nans suplicaren a la nena que es quedés amb ells i Blancaneu acceptà, es va quedar a viure amb ells i tots eren feliços.
Mentrestant, a palau, la Reina va tornar a preguntar al mirall:
- Mirallet, mirallet, qui és ara la més bella?
- Segueix sent-ho Blancaneu, que ara viu en el bosc a casa dels nans.
Furiosa i venjativa com era, la cruel madrastra es va disfressar d'innocent velleta i es dirigí cap a la caseta del bosc.
Blancaneu estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada Reina va oferir a la nena una poma emmetzinada i quan Blancaneu li donà la primera mossegada, va caure desmaiada.
En tornar, ja de nit, els nans a casa seva, trobaren a Blancaneu estirada a terra, pàl·lida i quieta, cregueren que havia mort i li construïren una urna de cristall perquè tots els animals del bosc se'n poguessin acomiadar.
En aquell moment va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i només contemplar a Blancaneu va quedar enamorat d'ella. Va voler acomiadar-se'n besant-la i de sobte, Blancaneu va tornar a la vida, perquè el petó d'amor que li havia fet el príncep va trencar l'encanteri de la malvada Reina.
Blancaneu es casà amb el príncep i varen expulsar a la cruel Reina. I des d'aleshores tots visqueren feliços.