Movieposter

Automotivator

piZap

Hem creat a Juanxo, disfruta amb el seu rap !

Les quatre estacions del any.....

Ací tenim una explicació en video de les quatre estacions del any...

Poemes d'animals

• EL PEIX:
• El peix té aletes per nedar

• i cua per poder girar.

• Viu sota l’aigua

• i no necessita paraigua.

• Té escates per tot el cos

• i sembla un cavaller de colors

EL CAVALL:

• Jo tinc un cavall,

• que és gros i molt alt.

• Li agrada molt córrer
• i saltar muntanya avall.

 EL GOS:

• Vigila la casa,

• és un bon guardià.

• Crida quan veu algú

• que vol entrar.

• Li agrada jugar,

• córrer i saltar.

• I amb els nens

• sempre vol anar.

Ajuda'ns a fer els puzzles!

 Açí tenim un joc per a completar els puzzles . Pinxa açí i podreu disfrutar d' aquesta activitat !

Refrans populars de Carnestoltes

A Carnestoltes, bones voltes
Al Carnaval, tot s'hi val
Alegria, carnestoltes, que demà és cendra
Amor de Carnaval, és el que més val
Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
Cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
Carnaval gelat, espiga granada
Carnaval se'n va, sembra ton all
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n'hi ha que ballen amb el ventre buit
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués
Carnestoltes, quinze voltes!
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; Pasqua, de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués
Casament de Carnaval, casament que res val

El joc del dia !

En aquest joc podreu tocar el piano fent click amb el mouse en les notes musicals. Dalt hi ha quatre animals, si feu click en un animal les notes tindran el so d'aquest animal !

Una nova endevinalla

Ací teniu una nova endevinalla:

Sóc fred i fosc i plujós,
els pobres fugen de mi
com si els empaités un gos,
i els rics s'amaguen a casa
tot cercant-hi un bon redós.

Una pista; és una estació de l'any !

Quina és ?

Ànim xiquets !

El conte de hui és........

EL FLAUTISTA D'HAMELIN

Fa molt, molt de temps, a la próspera ciutat de Hamelín, va succeïr una cosa molt estranya: un matí, quan el seus satisfets habitants van sortir de les seves cases, varen trobar els carrers envaits per milers de ratolins que rondaven per totes bandes, devorant, insaciables, el gra dels seus graners i el menjar dels seus rebosts.

Ningú acabava de comprendre la causa d'aquesta invasió,i el que era encara pitjor, ningú sabia que fer per tal d'acabar amb aquesta plaga tant irritant.

Per més que pretenguessin exterminar-los o, al menys, foragitar-los, semblava que cada vegada venien més i més ratolins a la ciutat. Tal era el nombre de ratolins que, dia rere dia, s'apoderaven dels carrers i les cases, tant que fins i tot els mateixos gats fugien espantats.

Davant la gravetat de la situació, els prohomes de la ciutat, que veien perillar les seves riqueses per la voracitat dels ratolins, van convocar el Consell i digueren: "Donarem cent monedes d'or a qui ens lliuri dels ratolins".

Al cap de poc es va presentar davant seu un flautista taciturn, alt i desgarbat, a qui ningú havia vist mai abans, i els digué: "La recompensa serà meva. Aquesta nit no quedarà ni un sol ratolí a Hamelín".

Dit això, va començar a passejar pels carrers i, mentre passejava, tocava amb la seva flauta una meravellosa melodia que encantava els ratolins, que sortint dels seus amagatalls seguien encantats les passes del flautista que tocava incansable la seva flauta.

I així, caminant i tocant, els portà a un lloc molt llunyà, tant que des d'allà ni tan sols es veien els murs de la ciutat.

Per aquell lloc passava un riu cabdalós i, a l'intentar creuar-lo el riu per seguir el flautista, tots els ratolins van morir ofegats.

Els hamelinesos, al veure's per fi lliures de les voraces tropes de ratolins, van respirar alleujats. Ja tranquils i satisfets, van tornar als seus pròspers negocis, i tant contents estaven que organitzaren una gran festa per a celebrar el feliç desenllaç, menjant excel·lents viandes i ballant fins molt entrada la nit.

Al matí següent, el flautista es va presentar davant el Consell i reclamà als prohomes de la ciutat les cent monedes d'or promeses com a recompensa. Peró aquests, deslliurats ja del seu problema i cecs per la seva cobdícia, li van contestar : "Ves-te'n de la nostra ciutat! O potser et pensaves que pagaríem tant d'or per tant poca cosa com per tocar la flauta?".

I dit això, els prohomes del Consell d'Hamelín li donaren l'esquena esclatant a riure.

Furiós per l'avarícia i l'ingratitud dels hamelinesos, el flautista, al igual que féu el dia anterior, va començar a tocar una dolcíssima melodia una i altra vegada, insistentment.

Però aquesta vegada no eren els ratolins qui el seguien, si no els nens de la ciutat, els quals, hipnotitzats per aquell so meravellós, anaven darrera de les passes de l'estrany músic.

Agafats de la mà i somrients, formaven una gran filera, sorda als precs i crits dels seus pares que, en va, entre plors de desesperació, intentaven impedir que seguissin al flautista.

Res aconseguiren i el flautista se'ls endugué lluny, ben lluny, tant lluny que ningú sabia on, i els nens, a l'igual que els ratolins, mai més tornaren.

A la ciutat, només hi quedaren els seus opulents habitants i els seus rebostos plens i ben proveïts de viandes, protegides per les seves sòlides muralles i un immens mantell de silenci i tristesa.

I això fou el que succeí fa molts, molts anys, en aquesta deserta i buida ciutat d'Hamelín, on, per mès que busqueu, mai hi trobareu ni un ratolí ni un nen

Solució a l'endevinalla

La solució a l'endevinalla de l'altre dia:

Volo com un ocell,
xuclo com un vampir,
pico com un mosquit

i si ho faig he de morir.

és.................................

L'ABELLA !

Endevinalles

D'ara en davant anem a fer una nova secció, on heu d'endevinar les endevinalles que posem. La solució la donarem en els propers dies, a més us donarem pistes per a ajudar-vos.

Volo com un ocell,
xuclo com un vampir,
pico com un mosquit
i si ho faig he de morir.

Què és ? És un animal, qual ?

Ànim xiquets !

El conte de hui és............

ELS TRES PORQUETS !!!!!!!

En el cor del bosc hi vivien tres porquets que eren germans. El llop sempre els perseguia per menjar-se'ls. Per poder escapar del llop, els tres porquets decidiren fer-se una casa. El més petit va fer-se una casa de palla, per acabar abans i anar-se'n a jugar.

El mitjà es va construir una casa de fusta. Al veure que el seu germà petit havia acabat ja, s'afanyà per anar-se'n a jugar amb ell.

I el més gran treballava en la seva casa de totxos.

- Ja veureu el que fa el llop amb les vostres cases - va renyar als seus germans mentre aquests s'ho passaven la mar de bé.

El llop va sortir darrera el porquet petit i el perseguí. El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta de palla, el llop s'aturà i va començar a bufar i bufar fins que la caseta de palla va caure.

El llop llavors perseguí al porquet petit pel bosc, que corregué a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop tornà a bufar i bufar fins que la caseta de fusta va caure. Els dos porquets van sortir disparats d'allà.

Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran.

Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però la casa no queia. Bufà i bufà, però la casa aguantava. Cansat i sense alè el llop va començar a donar voltes a la casa, buscant algun lloc per on entrar. Amb una escala llarguíssima va pujar fins al teulat, per colar-se per la xemeneia. Però el porquet gran va posar al foc una olla amb aigua.El llop golafre va davallar per l'interior de la xemeneia., però va caure sobre l'aigua bullint i es va escaldar.

Va fugir d'allà amb uns terribles udols que es sentiren per tot el bosc, i es diu que mai mai més va voler menjar porquet.